Ja teniu a la Galeria multimèdia una selecció de fotos dels viatges del 13 al 18(372016
- Els de 4t d'ESO de Picos pardos pel Nord d'Espanya. Segur que algú de vosaltres ja vau seguir el seu bloc. Ara gaudiu de:
UNA CRÒNICA DEL VIATGE,
Viatge al Nord d'Espanya: De Picos Pardos!
Aquí teniu algunes de les fotos que hem fet durant aquests cinc dies tan fantàstics!
Durant aquesta setmana hem viscut i hem compartit experiències extraordinàries i hem vist i fet coses encara més meravelloses (si això és possible).
Dilluns vam arribar a Santander i, tots contents, vam anar a veure El Palacio de la Magdalena, la Playa del Sardinero i alguns llocs més; més tard vam anar fins a Cangas de Onís on vam visitar el Pont Romà i vam descobrir que estaríem en un hotel de 4 estrelles en comptes del de dues estrelles que teníem reservat!
Dimarts vam aixecar-nos ben d’hora per anar a fer la Ruta del Cares, una caminada amb unes vistes espectaculars i una companyia immillorable (hi havia cabres i tot!). Després d’aquesta excursió (acompanyats per un temps boníssim) vam anar a Cangas Aventura on ens vam tirar en tirolina i vam riure molt. Vam acabar el dia cantant i ballant tots junts.
Dimecres vam anar a Oviedo on ens van fer una visita guiada unes guies encantadores i molt divertides i, a la tarda, després de dinar de pícnic, vam visitar el Museu de la Mineria i ens vam haver de posar cascs i tot!
Dijous vam posar-nos els neoprens i, com si fóssim uns autèntics vogadors, vam fer el descens del riu Sella (8km) tot esquitxant-nos, rient i fent braços. Alguns de nosaltres ens hi vam implicar tant que fins i tot vam caure a l’aigua! Quina sort vam tenir que fes solet! A la tarda vam pujar (i baixar, ja que sinó encara estaríem allà!) en telefèric als Picos de Europa i alguns fins i tot vam lliscar com pingüins per la neu!! L’última nit vam fer un concurs de ball i exhausts però feliços ja vam començar a fer les maletes per marxar.
Divendres vam acomiadar l’hotel i als conductors (que eren simpatiquíssims i molt bones persones) i, ja a Bilbao, vam visitar el museu Guggenheim i vam tornar cap a Barcelona on els pares, mares i germans ja ens estaven esperant!
Per acabar volem donar les gràcies a l’Albert, a l’Anna Mª, al Carmel, a la Gemma i a la Jèssica, per acompanyar-nos i fer que aquest viatge hagi estat tan especial.
Per Naia Terra
UN POEMA,
AMB LA PUNTA DELS DITS
Un tel gris de boira emmascara els primers turons dels Picos de Europa.
Enfaldillats de verds mantells de bellut abracen les aigües blaves del Cantàbric.
I mentre, entre son i son, viatjants i viatgers, ens anem submergint en aquest bany de màgia
que és compartir un viatge.
La Ruta del Cares enfila converses;
entre el cel i l'infern només hi ha una paraula,
mal dita,
tal vegada una relliscada.
Un vol a les entranyes del riu.
I sense mans,
salto als braços d'un sol covat.
Un estel d'orenetes enfaixades,
encén la claror tènue,
d'un capvespre
a la riba del Sella.
Riu avall hem remat,
i ens hem conegut, i,
l'aigua, franca,
ha emmirallat
la vostra força, la vostra saviesa.
Silenciosament, ha anat arribant el final del viatge.
Amb valentia, hem perdut els dies i les pors, i,
amb la punta dels dits hem tocat el cim dels Picos.
Gràcies companyes per aquest bocí de vida xalada!
I DOS MONOGRÀFICS (multiaventura als arbres i canones)
